Les arrels del caos personal

Cendra, només cendra. Ni el material del que procedien, ni el foc que les ha consumit, ni tan sols el causant del foc; només cendra és el que hi ha sobre la taula. «Així és com acabarà tot?», penso. «Això es el que quedarà de la meva vida?». Inspiro un altre cop de la meva cigarreta i deixo anar el…
LEER MÁS

Sorra, Sang i Acer

Que la mà li tremoli sota el pensament del què passarà en quant s’obrin les portes; que els seus ulls, amb les pupil·les dilatades per la por i la foscor, s’acluquin amb parsimònia compassats per una respiració lenta i feixuga. Que el delicat raig de llum que s’escola per una petita escletxa de la fusta que el té atrapat no…
LEER MÁS

De Ripoll a l’amor

La jove observava per la finestra com el paisatge anava canviant. El tren, que feia camí cap a Ripoll amb parsimònia, semblava una serp xiuxiuejant amb el soroll ferri dels rails, corbant-se i distenent-se, engolint les vies per la locomotora i expulsant-les per l’últim vagó. El cel brillava d’un blau esplèndid i els raigs de sol es colaven pel vidre,…
LEER MÁS
Josep Sarrate

Josep Sarrate

Historiador en potencia, escritor novel, lector apasionado, atleta perezoso y entusiasta del cine, las series y la comida. Ah, y perfeccionista.